Modernisme a Catalunya

  L'Estació del Nord o Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona. L'edifici que allotja l'estació i un poliesportiu era una antiga estació ferroviària terminal de la línia de Saragossa (que unia Barcelona, Manresa, Lleida i Saragossa) de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya. Antigament era anomenada estació de Saragossa, Vilanova o Estació del Nord i els usos ferroviaris van ser soterrats i traslladats a l'estació d'Arc de Triomf, on es troba també una parada de la línia 1 del Metro de Barcelona. A més a més de l'estació terminal d'autobusos, el conjunt inclou també una caserna de la guàrdia urbana i el gimnàs Centre Esportiu Municipal Estació del Nord, on el 1992 va acollir les disciplines de tennis de taula durant els Jocs Olímpics. A l'espai que ocupaven les vies de l'antiga estació de tren s'hi va arranjar, durant els anys 1985...

  L'Edifici d'habitatges al carrer Ravella, 15 és una obra modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Descripció L'edifici d'habitatges al c. Ravella 15 es troba a la part alta de la zona de Ganduxer,a tocar de la Via Augusta. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, consistent en una planta baixa, dues plantes pis i un terrat on s'hi han aplicat dos petites construccions afegides, quadrangulars, a mode de reduïdes torretes.[1] Dins el conjunt, amb clar trets modernistes, el fet unitari de tota la façana és un aparell de carreus mitjans mig desbastats que, dins un eix vertical molt uniforme, proporcionen una imatge irregular. La façana principal, única visible, presenta una planta baixa amb un portal al centre, flanquejat per dues finestres. Aquestes, tenen un únic carreu esculpit amb ondulacions. La obertura d'accés, en canvi, té una clau de morfologia lobulada i que, quasi, entra amb contacte amb una mènsula relacionada amb els ...

  L'Escola Municipal de Música és un edifici del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici també anomenat Can Bofill,[1] fou construït el 1905 per l'arquitecte Pere Ros i Tort, com a residència de la família Bofill, per encàrrec de Josep Bofill.[2] Descripció Escola de Municipal de Música de Molins de Rei Pels elements decoratius que presenta, se situa dins els corrents estilístics dels modernisme, amb motius naturalistes, flors i fulles que s'entrellacen, línies sinuoses i detalls escultòrics, treballs de tractament artístic en les superfícies dels murs que empren tècniques com els esgrafiats, arcs lobulats que coronen les finestres i balconades amb unes elaborades baranes de forja i, coronant l'edifici, un decoratiu tractament ondulant i cobertes de ceràmica escatada que li aporten vistositat. Restaurada i adaptada com a Escola Municipal de Música, a l'interior s'han respectat i...

  Cal Fàbrega és una obra modernista de Molins de Rei (Baix Llobregat) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció Torre formada per planta, pis i un subsòl. La seva planta és rectangular amb diversos cossos sobresortits. Les façanes combinen la paret pintada amb el maó vist i la ceràmica blanca i verda a finestres i portes. Té diverses balconades i terrasses. La teulada del cos principal és a 4 aigües i les dels cossos laterals a 2 o 3 aigües, segons la seva situació. El conjunt de la torre està envoltat per un petit jardí.[1]

   La familia Terradas Brutau Bartomeu Terradas i Mont, nacido en Figueras en 1846 y fallecido en Barcelona el 17 de diciembre de 1901, fue un reconocido industrial textil casado con la sabadellense Àngela Brutau, hija de Bonaventura Brutau Estop, uno de los primeros empresarios textiles catalanes, con quien tuvo cuatro hijos: Rosa, Bartomeu, Josefa y Àngela. Bartomeu Terradas i Mont, a pesar de dejar al hijo como heredero, no olvidó el bienestar de las mujeres de la familia y dejó una pequeña fortuna monetaria que se repartió entre las tres hijas y su esposa. Gracias a una parte de esta herencia se financió la construcción de un edificio para las tres hermanas; unas obras gestionadas por el hermano, quien encargó el proyecto a un amigo suyo, el arquitecto Puig i Cadafalch con el que coincidía en ideas tan actuales como dar una visión centroeuropea a las tres casas que, en conjunto, forman la Casa Terradas. A finales de 1903, Josep Puig i Cadafalch se encontró con el encargo d...

Mercat municipal de Molins de Rei és un monument del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat) protegit com a bé cultural d'interès local. Construït l'any 1935 per l'arquitecte municipal Joan Gumà i Cuevas, va ser edificat per suplir el mercat primitiu, que estava situat a la plaça de la Creu. Aquest edifici ha sofert diverses remodelacions, essent-ne l'última iniciada l'any 2003 i finalitzada l'any 2007 i en la qual s'enderrocà i remodelà tot l'interior de l'edifici restant les façanes com a únic element original. Descripció Edifici de planta quadrada, format per baixeres i planta. Les primeres s'utilitzen com a garatge i la planta és el mercat pròpiament dit. La construcció és de maó vist combinat amb pedra, i a la part superior té una filera contínua de petites finestres separades per pilastres. Les cantonades són esbiaixades, i a una d'elles es troba l'entrada principal, la porta de la qual està emmarcada per pilastres rematades per ...

El Templo Expiatorio de la Sagrada Familia (en catalán, Temple Expiatori de la Sagrada Família), conocido simplemente como la Sagrada Familia, es una basílica católica de Barcelona (España), diseñada por el arquitecto Antoni Gaudí. Iniciada en 1882, todavía está en construcción. Es la obra maestra de Gaudí y el máximo exponente de la arquitectura modernista catalana. Es uno de los monumentos más visitados de España, junto al Museo del Prado y la Alhambra de Granada,1​ y es la iglesia más visitada de Europa tras la basílica de San Pedro del Vaticano.2​ Cuando esté finalizada, será la iglesia cristiana más alta del mundo. La Sagrada Familia es un reflejo de la plenitud artística de Gaudí: trabajó en ella durante la mayor parte de su carrera profesional, pero especialmente en los últimos años de su carrera, donde llegó a la culminación de su estilo naturalista, en la que logró una síntesis de todas las soluciones y estilos probados hasta aquel entonces. Gaudí logró una perfecta armonía en...

Fou aixecada seguint el projecte de l'arquitecte Modest Feu i Estrada (Santa Maria de Sants, 1870- Barcelona, 1933). No en trobareu cap dada a l’enciclopèdia; és per tant un més dels ‘grans arquitectes oblidats’. Ens esmenar-ho – fins on sigui possible – i a tal fi, ens agradarà rebre una imatge seva; fotografia, quadre, bust ,..a l’email coneixercatalunya@gmail.com La descripció tècnica de l’edifici ens diu : Construcció modernista de planta i pis, embellida per una façana de gran personalitat que juga amb les línies corbes i les formes el•líptiques La primera planta està formada per una gran porta emmarcada per una quasi circumferència, a l'interior de la qual hi ha un altre marc de forma rectangular amb els cantons treballats. A costat i costat hi ha finestres ovulades amb reixa. El pis té tres petites finestres de forma arquejada a la part central amb un plafó de ceràmica a la part interior. El conjunt de l'edifici està emmarcat per una mena d'arc que ala part sup...

  Les Cases Rocamora és una obra modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Es va construir entre el 1914 i el 1917 a càrrec de l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó i, molt probablement també, del seu germà Bonaventura.[1] Descripció Conjunt de tres edificis amb entrades independents entre mitgeres però unificats formalment per la façana. L'edifici és de planta baixa amb ús comercial i cinc plantes d'habitatges de renda ubicat a l'inici del passeig de Gràcia amb cantonada al carrer Casp. Les cases estan unificades uniformement mitjançant una façana que repeteix la mateixa estructura però que també evidencia cada casa amb la repetició d'un sol mòdul consistent en les tribunes i els coronaments de les cúpules que sobrepassen el propi terrat. Trobem una torre que trenca amb l'ordenació establerta a la manera d'un mirador de planta circular amb pinacles situat al vèrtex de la cantonada. Els elements decoratius goticistes queden ar...

L'Habitatge al carrer Carril, 20-22 és una obra modernista de Molins de Rei (Baix Llobregat) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció Edifici format per planta i pis. La primera té dos portes de fusta, emmarcades per maó vist i amb ampit de ceràmica verda. Un fris de maó vist recorre la planta baixa. El primer pis està format per dos balcons i dos finestres als extrems. Els primers, amb barana de ferro, tenen ornamentada la part de sota amb maó i rajoles. La part superior de les finestres està recoberta amb maó vist. Les finestres, amb aquesta mateixa decoració a la part superior, tenen panels de ceràmica vidriada a sota. La part superior de l'edifici és irregular i forma 2 cossos de maó que sobresurten, on figuren les inicials MR a un d'ells i data del 1912 a l'altre. Ambdós estan flanquejats per columnes de maó rematades per ceràmica.[1] 

     El Parc Güell[1] és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 km²), cosa que fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d'Europa. El 1984 la UNESCO va declarar el Parc Güell Patrimoni de la Humanitat. Disseny i estil Detall del banc de la plaça principal. En el disseny del parc es posa clarament de manifest la mà d'un arquitecte, i l'estil peculiar de Gaudí resulta evident en qualsevol element, per petit que sigui. Existeixen formes ondulades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes de les superfícies estan cobertes amb trencadís, trossos de ceràmica o d...

Habitatge cantoner unifamiliar, la planta baixa del qual es reconvertí en establiment comercial. Per les seves característiques decoratives se situa dins l'estil modernista, amb un acurat treball de façanes, balcons, finestres, torreta cònica, decoracions florals, esgrafiats i recobriment de trencadís ceràmic. És un dels edificis representatius del moviment modernista a Molins de Rei. Una de les façanes està situada en el carrer Jacint Verdaguer, anomenat així des de l'any 1912; anteriorment era conegut com la rambla de la Riera,[2] ja que seguia l'antic curs de la riera de Sant Bartomeu, la qual, amb la construcció del traçat de la via fèrria, es va derivar cap a la riera de Vallvidrera, fet que propicià l'obertura de la rambla de la Riera. Desviar-la i traslladar el cementiri, que estava situat a l'actual plaça dels Països Catalans, l'any 1897, van facilitar la urbanització d'aquest zona. El carrer Jacint Verdaguer creuava la línia del ferrocarril davant d...

             La Casa Milà, llamada popularmente «La Pedrera» («cantera» en catalán), es un edificio modernistanota 1​ obra del arquitecto Antoni Gaudí, construido entre los años 1907 y 1910 en el distrito del Ensanche de Barcelona, en el número 92 del paseo de Gracia.1​ La casa fue edificada por encargo del matrimonio Pedro Milá y Camps y Roser Segimon, y Gaudí contó con la colaboración de sus ayudantes Josep Maria Jujol, Domingo Sugrañes, Francesc Quintana, Jaume Bayó, Juan Rubió, Enrique Nieto y José Canaleta, así como del constructor Josep Bayó i Font, que había trabajado con Gaudí en la Casa Batlló.2​ Desde su apertura al público en 1987 ha recibido más de 20 millones de visitas (un millón cada año aproximadamente), convirtiéndola en uno de los diez lugares más visitados de Barcelona.3​ En 2016 recibió 1,2 millón de visitantes, siendo el octavo monumento más visitado de España.4​ La Casa Milà es un reflejo de la plenitud artística de Gaudí: pertene...

       La Casa Batlló es un edificio obra del arquitecto Antoni Gaudí, máximo representante del modernismo catalán. Se trata de una remodelación integral de un edificio previamente existente en el solar, obra de Emilio Sala Cortés. Está situado en el número 43 del paseo de Gracia de Barcelona, la ancha avenida que atraviesa el distrito del Ensanche (Eixample), en la llamada Manzana de la discordia, porque alberga además de este edificio otras obras de arquitectos modernistas: la Casa Amatller, que colinda con la de Gaudí, obra de Josep Puig i Cadafalch; la Casa Lleó Morera, obra de Lluís Domènech i Montaner; la Casa Mulleras, de Enric Sagnier; y la Casa Josefina Bonet, de Marceliano Coquillat. La construcción se realizó entre los años 1904 y 1906.1​ La Casa Batlló es un reflejo de la plenitud artística de Gaudí: pertenece a su etapa naturalista (primera década del siglo XX), periodo en que el arquitecto perfecciona su estilo personal, inspirándose en las formas orgán...